En un parell de dies va celebrar un doble aniversari: el de el dia en què tot va acabar i el de el dia en què vas aparèixer. Podria parlar de la vida i els seus cicles, el que entra per el que surt i mil coses més. Però simplement crec que és una casualitat.
Estaves de peu al costat de la màquina de begudes i jo em vaig quedar congelat a l'veure't. En aquella època no era dels que s'acostaven a saludar els nous però amb tu vaig fer una excepció. Alt, guapo, ros, ben vestit i amb unes maneres exquisits. Tot va quedar aquí fins que vam anar a aquest bar d'Hortaleza en el qual 4 anys abans havia conegut a el noi que em acabava de trencar el cor. Estàvem en una festa amb molta gent i no vaig perdre l'oportunitat de parlar amb tu. I ja està, alguna cosa em va fer clic. Però es va quedar aquí. Un altre dia et vaig veure al metro, em vaig posar nerviós i vaig caminar per l'andana perquè no em veiessis. Però em vas veure, recorriste tot el vagó i vas venir a parlar amb mi. A mi em faltava l'aire. No només et recordaves de mi sinó que volies parlar amb mi.
Des de llavors vam compartir moltes hores junts d'estudi, de rialles, de copes interminables i d'una afinitat que em sobrepassava. Però no passava res, tu vas marxar i es va anar diluint tot. I de sobte et vas trobar a tu mateix i jo t'ho vaig explicar tot. Hi havia donat el gran pas, però un cop més es va quedar aquí. I, com sempre, vas tornar amb tot. Vas agafar un cotxe i et vas plantar a Madrid per animar-me i jo em fonia. I vas tornar a venir i el fred i l'alcohol ens va ficar sota la mateixa manta. I aquí estàvem, abraçats en el meu sofà, fent-nos totes les carícies amb les que havia somiat durant tantes nits. I des de llavors només penso en tu, en el ple que em vaig sentir estant al teu costat i en aquesta sensació tan extraordinària en la qual no hi ha més món que el que hi ha en aquest saló.
I tornem a fer com si res, fins que tornis a aparèixer. Fins que en un parell d'anys ens facin un passadís amb les espases en alt. Perquè jo sempre tinc raó. I això no serà una excepció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario